Un jove emprenedor amb un problema greu, un terapeuta trist per la mort del seu gos, una esquerpa presidenta d’un país estranger i la seva estranya secretària són les quatre peces que aniran tramant la funció. Està concebuda com una celebració de la vida, del sexe, l’amor i els plaers i té l’humor que caracteritza Belbel, tocant el surrealisme, els malabarismes verbals i tota mena de jocs de paraules. Els quatre personatges de l’obra veuran com per un fet insignificant les seves vides acabaran fent un tomb inesperat. Les roses de la vida va ser especialment escrita per als joves intèrprets que veureu: Enric Cambray, Roc Esquius, Gemma Martínez i Núria Sanmartí. Aquesta esbojarrada obra és dirigida, també, per Sergi Belbel, i pel que diuen les crítiques, us farà passar una estona ben divertida.

La producció presenta l’Àlex i l’Anna, una parella que es troba en una cafeteria a punt d’acabar la seva relació. Al llarg de la conversa, els dos repassen temàtiques com ara la cultura pop i la seva quotidianitat o les relacions de parella i d’amistat. Però tot plegat són excuses per eludir el tema que els ha portat a reunir-se: el trencament de la relació.

Geronimo Stilton, és el director de l’Eco del rosegador, el diari més famós de Ratalona, l’illa dels ratolins. Gràcies a ell, descobrirem un món fantàstic on els somnis, la màgia, la música i la imaginació, són el fil conductor d’una història fascinant, que ens permetrà volar damunt del llom de Draghan – el drac daurat de l’arc de Sant Martí -, descobrirem quina és la Regla d’or de les Fades, la força de La Companyia, les males intencions de la bruixa Stria, la pudor que fan els Trols, ens farem amics de Cor Fort – el gegant del regne de les neus perpètues -, sabrem quines són les autèntiques intencions de Brases III, etc, etc, etc,… I tot això, i més, i més, i més, amb la finalitat de salvar a Flordiana, la reina de les fades.
Una porta al món de la fantasia, oberta de bat a bat, on no hi ha límits d’edat per creuar-la.

La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936 i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956, són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra.

Sopa de pollastre amb ordi explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, en un món que canvia a tota velocitat. L’obra mostra com el temps erosiona, lentament i implacable, tot el que es troba per davant. La progressiva pèrdua de conviccions, somnis i ideals polítics, la passivitat i la negativitat davant les injustícies, es presenten en paral·lel a la desintegració de la família Kahn, cada cop més fragmentada i desunida.

Seguint les vides de set personatges que un dia van lluitar junts per construir un món millor, Wesker exposa diferents posicionaments davant els ideals i la vida, però alhora construeix un fresc familiar enormement emocionant i colpidor cap el qual sentim una immediata identificació i tendresa.

El Senyor de les Mosques és la història d’uns nois que naufraguen i sobreviuen en una illa deserta. Tots ells són fills de bones famílies i han après a l’escola els principis bàsics de la bona educació. Tanmateix, situats en un entorn estrany, es converteixen en unes «persones noves» en poc temps. Tot el brillant vernís amb què la societat civilitzada adorna els seus infants es va fonent, a poc a poc, pel contacte amb el sol, el mar i la sorra.

Aquesta història inclou entre els seus temes essencials la necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies adverses, les formes de repressió, l’autoengany, la violència, els anhels de superioritat, la submissió o la prevalença de la raó, la por i la solitud. El Senyor de les Mosques és una reflexió paral·lela a la que ja plantejava Thomas Hobbes a Leviatan: «la guerra de tots contra tots».

El Palau de la Música es converteix en un espai escènic on s’explica una història de ficció basada en fets reals. L’any 1977 la NASA va llançar a l’espai el ‘Voyageur’, una sonda espacial que contenia un disc d’or amb cançons i imatges de la Terra, per a donar a conèixer la nostra forma de vida. A ‘Sent 100’, la ficció farà que aquesta sonda s’estrelli contra un planeta de silenci, habitat per un jove que desconeix totalment la música, tot i que té un nom molt musical, Cisum (músic al revés).
En Cisum viu en un planeta fred i solitari envoltat de silenci. No sap què és la música. Aviat, però, ho esbrinarà amb l’ajuda de Voyager a qui van enviar a l’espai fa 30 anys. Com reaccionarà en Cisum davant aquesta aparició?

Les desventures del Gran Tronera Major i en Piula Correcama mentre intenten impedir l’arribada del Messies al món! Tor comença una nit de Nadal, on dos germans es creuen amb una parella d’immigrants que no tenen on anar i es refugien al metro. Allí, per passar l’estona, els hi expliquen la història d’uns pastors molt simpàtics que van viure a Betlem fa més de dos mil anys…Els pastors protagonistes, la Toia i en Cigronet,a acabaran interrompent els plans malèfics del Gran Tronera i acabaran sent perseguits per uns dimonis molts “marxosos” i “rockers” , mentre reben l’ajut celestial de l’àngel Sant Miquel.

Pasqua presenta la situació dramàtica d’una família sacsejada per una sèrie d’esdeveniments que han portat el pare a ser empresonat per deutes. I paral·lelament, viuen també el tancament de la filla petita en un centre psiquiàtric. 

En una illa colonial i en un temps remot viuen una parella de bessons. “Somos especiales –diuen–. No usamos armas como los españoles ni herramientas como los esclavos.” La seva feina consisteix a inventar paraules per als espanyols amb un mètode específic: “El método que utilizamos para inventar palabras es el único posible, y esto, seguro, podría ratificarlo toda pareja como la nuestra”. L’un i l’altre reben l’encàrrec de Gabriel d’elaborar una sèrie d’informes per entregues per explicar a uns destinataris la seva vida i funcions dins de la comunitat. Però un cop explicat allò essencial de la seva forma de vida, treball i sexe, es veuen obligats a continuar escrivint. D’aquesta manera, passen a parlar de la Lia, una esclava que protagonitza els seus relats i la seva relació. En el procés de posar paraules al seu modus vivendi apareixen la por i el dubte, així com també les veritats i perversions més amagades.

El gran clàssic de la novel·la catalana va ser una mina d’or per al teatre català que un cop acabada la dictadura volia participar en la construcció d’un públic jove compromès ciutadanament i connectat amb les seves arrels. Grans noms com Maria Aurèlia Capmany, Joan Baixas, Josep Anton Codina, Josep Maria Benet i Jornet, o tants d’altres, van adaptar per als escenaris les peripècies del cavaller Tirant, que a pesar del seu erotisme descarnat i el seu humor negre esdevindria un dels principals referents de l’imaginari infantil i juvenil de la cultura catalana.

Encara durant el primer franquisme, l’autor d’Incerta glòria va escriure la comèdia En Tirant lo Blanc a Grècia o Qui mana a can Ribot. Sobre aquest text de Joan Sales naixeria el llibret d’En Tirant lo Blanc a Grècia, una òpera bufa composta per Joan Altisent i estrenada l’any 1958 al Teatre Romea per part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que és un precedent important de les versions del Tirant que donaria posteriorment la nostra jove democràcia.