Llàstima que sigui una puta

2012/13

Teatre Akadèmia

Direcció Anna Estrada

Autor John Ford

Intèrpret Pere Anglas, Ramón Bonvehí, Enric Cambray, Queralt Casasayas, Olivier Décriaud, Lara Díez, Ivan Padilla, Magda Puig, Bàrbara Roig, Lavinia Vila.

Funcions
06/09/2012 al 30/09/2012

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633, L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella o El germà i la germana. Fins ben entrat el segle XX, els crítics eren en general durs en les seves condemnes. El tema sovint els ha ofès, igual que el fracàs de Ford per condemnar al seu protagonista. “En lloc de fer èmfasi en la vilesa, Ford interpreta Giovanni com un talentós i virtuós, i l’home noble que és vençut per una passió tumultuosa que provoca la seva destrucció.” Des de mitjans del segle XX, els estudiosos i els crítics han mostrat una major tolerància en la comprensió i apreciació de les complexitats i ambigüitats de l’obra. El 1961, Luchino Visconti va dirigir una adaptació francesa (qu’elle soit Dommage …) al Teatre de París, amb Romy Schneider (Annabella) i Alain Delon (Giovanni). Peter Greenaway ha dit que l’obra li va proporcionar l’esquema principal de la seva pel·lícula “El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant.”